We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Els Herois

by Capa de Plàstic

/
  • Streaming + Download

    Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.
    Purchasable with gift card

      name your price

     

1.
L’ESPASA I L’ESCUT Vols cridar i infectes les paraules més boniques que ningú haja pogut dir en cap discurs. Creus tenir tots els extrems lligats als dits, que aquells poemes assassins no et faran dubtar mai. I no és així, quan ve la nit. Busques treva entre el cervell i el cor, no veus manera de posar d'acord l'instint amb la raó. No hi ha llit que et convença d'anar a dormir, desconnectar fins al matí sembla tan avorrit. I ve la nit. Queda't amb mi. Glop de vi i recordes moments exquisits, no has pogut ser mai tan feliç però has de tirar endavant. Substituint l'amor per drogues, grans amics, música i altres vicis que no semblen tan nocius. Queda't amb mi. Trau-te el vestit. Després de confondre l'espasa i l'escut, creient defensar-me potser t’he ferit a tu. Sembla poc romàntic però em recorden a tu les nits de xaranga, Xàbia amb el sol, cervesa i vermut. Vull cridar i infecte les paraules més boniques que ningú haja pogut dir a cap discurs. Crec tenir tots els extrems lligats als dits, que aquells poemes assassins no em faran dubtar mai. I ve la nit… Després de confondre l'espasa i l'escut, creient defensar-me t’he ferit a tu. Voldria reanimar-te i que anàrem tots junts lluny d'altres mirades que no han pogut traurem el somriure els dies més durs. Com ho fas bonica? Revela'm el truc; i alcem les copes que em sembla oportú brindar i dir unes frases a la nostra salut. Si vols, pots trobar-me als llocs on t'he perdut. Busca'm a les platges, als bars i als teus ulls, si encara sóc als teus ulls. Sé que no sóc fàcil, que sembre un fràgil futur. Vull ser per als teus néts l'avi que tot ho ha pogut per estar amb tu. Vols cridar i infectes les paraules més boniques que ningú haja pogut dir a cap discurs.
2.
Django 02:11
DJANGO (EL MÉS CAR DELS SOMRIURES) Potser ja estic fart. Si tinc el més car dels somriures, potser ja estic fart. No sé fingir l'alegria. Tu dius ser feliç, no ho entenc. Que “tots som iguals”, digueu, però quan vénen els dubtes, l'home va davant. No m'han furtat cap costella, si ella vol vindre amb mi, jo content i pagat. Reses per resar, no creus que hi haja ningun jutge, però que no es done el cas que arribe la "gran despedida" i et diguen: “tu que has sigut tan lliure, ací no pots entrar”.
3.
15 anys 01:37
15 ANYS Hui hi ha un sol increïble, al port volen gavines, camines molt lenta i pensant en aquell xic de classe amb qui creues mirades, no saps si ell també s'ha fixat. Un bon dia s'arrima i et diu que t'estima, jura que sempre ho farà i dins sents una orquestra, al teu cor hi ha una festa. Ningú ha sigut tan feliç mai. Quan feu cua en el cine, t'encanta l'espera. Tu dius que tens fred per posar una mà estratega dins la seua jaqueta i dibuixes corets sent tan suau com els besos que es féieu perdent-se l'escena, quan l'heroi guanya al final, però sents que val la pena si és ell qui et revela el teu final desitjat. I feu carícies amb tendresa als llocs on no has tocat mai, i sents el pols que s'accelera i t'agrada tant. Ningú sospita el que us espera.
4.
Cardhu 02:42
EL CARDHU M'ha parlat de violentes batalles que porte a dins, que lluitant amb paraules tan clares no es fan amics. Del que costa atrevir-se a arriscar-se, dels gots mig buits. Ha insinuat que sóc tot un desastre, que em negue a ser feliç. M'ha parlat de les cates llunyanes, de ser tot un cretí. De princeses que ara ja emigrades s'obliden de mi. De cançons que ja no podré explicar-li. No ho dubteu, tornaria a equivocar-me. M'ha parlat dels herois que es bufaven, de riure a crits, de misteles que mai s'acabaven després del vi. De les falles i un nuc de corbates. De vint euros que els dos rebutjàvem. M'ha abraçat per dins amb l'alé càlid dels grans amics. M'ha contat tot el que m'estimàveu.
5.
CAFÉ CLAUDINE El Pere i la Maria caminen pel passeig. És trist, però cada dia és idèntic al darrer. Jo els observe amb sigil entrar en aquell café francés, on observe mil històries, on òmplic el paper. Potser busquen l'alegria. El Pere sembla un poc curtet. Maria sols desitja tindre amb ell un xiquet, un que els faça no avorrir-se, un que els faça oblidar tot aquell fred. Potser no volen veure que l'amor no els és companyer. I l'Ignasi, que no té treball, demana monedes, lluïx poc elegant. Li oferisc dos cigarros i torne de nou al treball. El Paco i la Vanessa han quedat per fer un traguet. Ella és dona estrangera, ell un vell amb molts diners. Demana "zero zero", ella em copia el vinet i repetix. Ell paga la vetlada i ella amb sexe ho pagarà després. I la Sonia, que és l'única real, em serveix una copa, tres amb les d'abans. I al Julien i a la Fernanda fa ombra quan somriu i sembla que és feliç de veritat. I la música ja va sonant, però la gent no es fixa, deu ser sols al meu cap. I agraïsc a les muses que emigren a mi com a destí d'un viatge accidentat.
6.
L’HEROÏNA DEL BARRI Van apropant-se a cada ball, no els importa que els miren les bruixes, borratxos, ni amigues. Ell la botella fa sonar, la mira i la besa. Ella se'l mira de lluny, no vol fer sospitar al seu nóvio que ja no l'estima, va sempre on l'arrastre el vent i la frenen els nervis. Jo espere fora pensant si llançar-me, respire, i et gires, i fume, i et mire. Tinc sensació de ser tan grans les coses menudes. Pren, per si vols venir a volar una capa de plàstic, seràs l'heroïna del barri. Creus que ens hauríem d'arriscar o gaudim del misteri? No hi ha res més important. No hi ha res tan important. Ara que el temps ha anat passant puc entendre que els vidres s'empanyen amb pors de ser vistos; els millors llocs on mostrarem somriures feliços. I arriba el bes, un que et tenia dedicat, que em moria de ganes de fer-te'l, sentir-te la vida. Ai, qui ens hagués imaginat mostrant-nos tan empàtics? Tots sabeu que seré jo el que pitjor ho passe, s'intuïx per l'emoció de les nostres petjades. Si vols no fixem destí, cada dia un examen, però si tries vindre amb mi, gaudirem del paisatge. No vull parlar de si estarem o no disponibles, això el temps ja ho decidirà. Però no vull tornar-nos a mirar com amics d'amics que potser per por deixen passar un bes, un gest, dos mans que sembla que es desitgen, uns dits que es voldrien tocar, un cor que arrisca, un disc, un “tingues bona nit bonica”, un no sé com s'acabarà. Passarem els anys junts o potser demà no vulgues vindre, tu estaràs més guapa i jo normal. Cremarem les nits i els vidres seran fotos impossibles, un tren descarrila per somiar. Banyarem tants llits com voltes soparem vi amb somriures, tu el millor maridatge per menjar. Són les bones nits i ara ja ho sé, em sembles increïble, fa temps que ningú m'ha fet tan gran.
7.
Els herois 03:14
ELS HEROIS Sortien els herois preparats per al viatge, semblaven xics senzills, però sabien quatre coses, les havien aprés mirant quan no els miraven i al veure l'horitzó, el destí semblava amable. Potser topeu amb ells buscant noves històries. “Una més, una més, que és prompte per anar-se’n…” “No vull que esta nit mai s’acabe.” “Mireu que tard s’ha fet, els sol banya les muntanyes.” Preparats per al viatge, sortíem els herois.
8.
Pinta amb vi 03:44
PINTA AMB VI Oblidar-te no és més fàcil que tindre't ara de front. Recordar-te i envejar-me com si per tu jo ho fóra tot. Una espenta que em separa: nit amb tu o a l'hospital. No hi ha droga ja que em valga, res com tu m'ha fet volar. Pinta amb vi els teus llavis al meu cor, du amb mi el teu somni més boig, que el farem... Jo et jure que ho farem. Oblidar-te no és tan fàcil com pensar-te i no dir res. Recordar-te és maltractar-me, tindre't ganes de menjar. Infectar-me per borrar-te, tractar de fer el camí un poquet menys llarg. Que si hui no puc parlar-te, ara ja ho saps, radical però a més covard. Pinta amb vi els teus llavis al meu cor, du amb mi el teu somni més boig que el farem.
9.
La bona nit 03:20
LA BONA NIT La bona nit mai tornarà, es toquen els dits i no fan cap mal. Vull quedar-me amb tu, però em ve gran. Dis-me, només, si em podràs esperar. Buscant el desig em vas trobar, acceptes l'oferta, però no et puc fiar. Fins aquell matí tot era igual, se'm feia de dia només aplegar. Demanen presència i puntualitat. Tu anaves coberta, jo et vaig disparar. Buscant el desig et vaig trobar, buscant el delit que mal m'ha anat. Tu a mi em traus la llengua, jo a tu et tape el nas, dorms com una reina, però jo et vull desperta i cridant. La bona nit mai tornarà. Tres dalt d'un llit, qui em vol estimar? Cinc dels teus dits remaven avant pels meus cabells. El millor pentinat. Buscant el desig ens vam trobar, buida'm el cap. Tu a mi em traus la llengua, jo a tu et tape el nas, dorms com una reina, però jo et vull desperta i cridant.
10.
Lea 02:10
LEA Oh, mira quins ulls tan bonics, semblen fer la nit matí. Sona de repent l'estiu, una melodia que va i la porta el vent. Com una vida, un sentiment, que desperta de repent tota la il•lusió dels nens, prenen forma dins el teu cor? Un sol per als teus. Que hui els ocells canten per tu.
11.
L'ÚLTIM MARGE Encreuaré bé els dits abans de l'abordatge. Sobren part del desig, quan es frega la pell, i la por a enganyar-se. Mira cap allí, veus l'últim marge? Vaig sembrar ahir les cançons que t'escriuré, els besos que vull donar-te. Creu-me quan et dic no trobar les paraules. S'escapen com ocells que van en contra del vent, i el vent borra tots els rastres. Ara faig del vi el codi indispensable. Jure que el verí, quan s'esgota la fe, sembla rehabilitar-me. Sembla des d'anit haver passat vàries setmanes. Racons se'ns volen descobrir, no tingues pressa per fugir que el dibuixant busca escenaris. I aprofitem l'última nit per a deslligar-nos les entranyes. No et cregues tot el que no et dic, no et negues res, no té sentit, les nostres nits són per nosaltres. Cridaré fort que t'estime, que a les nits sóc invencible. No faces cas del que et diguen, no hi ha res que perdre. Si s'empanyen aquells vidres amb el dit trace un somriure, que no és per la por a escriure, és pel que passa als teus llençols. Potser vam fer bullir la nostra habitació, Brno aquella nit semblava el millor lloc. Combatent des del llit, menjant-nos mos a mos; després pel matí, tornem a ser herois. Mira cap allí, veus l'últim marge? Vaig sembrar ahir les cançons que t'escriuré, els besos que vull donar-te. I des d’allí fins ací, fins fer per tu un bosc de paraules, que algun dia colliré, que algun dia em menjaré, fins no deixar cap rastre.
12.
Vent fort 03:23
VENT FORT Tirant avant, sempre buscant, intentant parar els dies. He d'intentar no patir fam, la resta són tonteries. Descompassat i atrotinat, la nit m'atrau i els dies són importants, però no tant. De bar en bar, quan puc tocant, cervesa, amics, somriures... I els dubtes? Clar, però després se'n van. Si a ella li agrada sóc invencible. Futur poc clar, potser arruïnat, cartera i nevera buides però el cor a rebosar, les mans poden sagnar, es trenca la veu, sobren els mites. Arrimeu-se, ve un vent fort.

credits

released July 19, 2018

Ivan Espí Tarrazó: Música i lletra.
Yon Mikel García: Gravació, producció, mescla i masterització.
Vicent Mascarell "Fofi": Trombó.
Victor Estruch: Bateria.
Lori Banyuls: Correcció de textos.
Sergio Mendoza Ibiza: Disseny i maquetació.

license

tags

about

Capa de Plàstic Vilallonga, Spain

contact / help

Contact Capa de Plàstic

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Capa de Plàstic, you may also like: